Debat d’Educació amb Judy Halbert i Linda Kaser (http://www.debats.cat/ca/debats/spira…), codirectores de Networks of Inquiry and Innovation and the Aboriginal Enhancement Schools Network, a British Columbia (Canadà) i codirectores del Centre for Innovative Educational Leadership de la Universitat de Vancouver.
Categoria: Sense categoria
Per fer possible la transformació educativa, cal incidir en totes les parts interconnectades del sistema.
Per això, proposem el «marc d’escola avançada», que agrupa quatre eixos que en el seu conjunt descriuen l’horitzó comú pel centres educatius compromesos amb la transformació educativa:
- Propòsit educatiu dirigit a desenvolupar competències per a la vida
- Pràctiques d’aprenentatge basades en el coneixement existent de com les persones aprenen
- Avaluació competencial i global
- Organització autònoma i oberta, capaç de l’autoreflexió i d’actualitzar-se
Introducció al programa Escola Nova 21
La Setmana de formació 2017 va proposar una acció formativa adreçada als docents interessats en promoure el canvi educatiu als seus centres.
Escola Nova 21 va proposar una acció formativa adreçada als docents de la mostra representativa, qui han iniciat processos de canvi als centres.
Un dels objectius del programa Escola Nova 21 és generar, sistematitzar i crear coneixement i procediments que facin possible la transformació d’escoles i instituts. Per això el programa identifica una mostra representativa de 30 centres per aprendre, desenvolupar i testar un procés de canvi sistemàtic cap a l’horitzó comú.
L’any 2016, el programa Escola Nova 21 va fer una crida oberta dirigida a escoles i instituts. Pretenia trobar 200 centres interessats a posar en marxar un procés de canvi educatiu cap al propòsit de desenvolupar competències per a la vida. Quan es tanca la crida, més de 480 centres han manifestat, a través dels seus claustres, equips directius, i consells escolars, el seu compromís amb la transformació educativa. Gràcies a un acord amb la Diputació de Barcelona, es poden incorporar al programa tots els centres interessats. L’acord permet la creació d’una seixantena de xarxes d’aprenentatge col·laboratiu a tot el territori català.
L’Espiral d’indagació (Spiral of Inquiry) és una metodologia d’indagació en equip que té per objectiu la millora dels aprenentatges de tots els alumnes. Es proposa com a eina de millora per a la transformació dels centres educatius que formen part de les xarxes locals de transformació educativa.
Els professors d’un mateix nivell educatiu o equip docent practiquen l’Espiral d’indagació per abordar junts les dificultats dels seus alumnes i per consensuar què marcarà la diferència i on cal fer un esforç i implementar noves accions que portin a alguns canvis. Aquests canvis fan referència a la millora que es busca, i afecten els 4 eixos de l’horitzó comú de canvi: aprenentatge competencial, pràctiques d’aprenentatge fonamentades, avaluació i organització.
La metodologia ens fa passar per diferents fases on primer ens fem preguntes, recollim dades, enfoquem sobre què marcaria la diferència, avancem una hipòtesi, aprenem plegats per dissenyar els canvis, els apliquem junts i per a tots els alumnes i finalment comprovem si hem marcat la diferència, això és, observem els canvis, valorem els resultats.
Les autores de la metodologia, Judy Halbert i Linda Kaser, van ser a Barcelona el 28 de novembre de 2017 per oferir una conferència en el marc dels Debats d’Educació de la Fundació Jaume Bofill. Podeu tornar a veure la conferència en Català i en Anglès al canal de Debats d’Educació.
Sant Boi de Llobregat. 9 del matí. Les llargues cues i l’alta concentració de gent esperant que obrin les portes de l’auditori del Casal Municipal Can Massallera sorprenen els vianants. Han vingut a veure cinema de bon matí. Per les cues i el fort entusiasme que mostren les 300 persones allà congregades, algú que passés pel carrer podria pensar que es tracta de l’estrena d’una gran producció de Hollywood, però no, han vingut a veure un documental independent. I què té d’especial aquesta peça audiovisual perquè desperti tant d’interès?
Fotos: Mónica Bergós
Dirigit i produït pels nord-americans Greg Whiteley i Ted Dintersmith, el documental ‘Most Likely To Succeed’ ofereix un apassionant viatge a una escola de secundària que forma part de la xarxa de centres educatius ‘High Tech High’ de San Diego. Un centre amb pràctiques educatives avançades on els alumnes treballen per projectes i de manera col·laborativa, on s’ha deixat enrere el model transmissor d’ensenyament, i es dedica especial atenció al desenvolupament integral de la persona i la influència de les seves emocions al seu procés d’aprenentatge.
La seixantena de xarxes locals d’Escola Nova 21 han organitzat, al llarg de les darreres setmanes, visionats del documental arreu del territori, ja que és una molt bona eina per al debat i la reflexió al voltant del canvi educatiu. En aquest cas, els assistents a la projecció són docents i famílies dels 10 centres de la xarxa local de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló, i altres escoles de la localitat que han estat convidades per l’Ajuntament de Sant Boi, que dinamitza la xarxa.
Diferents punts de vista
El passi és presentat per l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, i compta amb la presència del director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory, que en acabat comparteix algunes reflexions amb els assistents. Convida els professors a generar un debat sobre el documental als claustres del seus centres, i a mirar-lo “no com a professionals de la docència, sinó com a individus”, seguint l’experiència que el documental genera: posar-se en el lloc dels diferents actors de la comunitat educativa: pares, professors i alumnes.
“És important que tota la societat pensi sobre el propòsit de l’educació. Què justifica que es dediqui cada any una part important del pressupost públic a l’educació? Quin és l’objectiu d’establir el deure que els infants vagin durant una dècada a l’escola?” –apunta Vallory, i subratlla que aquestes preguntes van fonamentar els canvis promoguts un segle enrere per pedagogs com Maria Montessori, John Dewey, Rosa Sensat o Eladi Homs.
Si bé mai van poder-se generalitzar, afegeix el director d’Escola Nova 21, la diferència avui és que “el propòsit educatiu canvia perquè el món on vivim com a individus, com a ciutadans i com a professionals ha canviat molt”, i de la mateixa manera, gràcies als avenços científics, tenim un millor coneixement de com les persones aprenem. “Les pràctiques d’aprenentatge s’han de basar en aquest coneixement. El canvi no vindrà només de modificacions legals: caldrà formació i capacitació”.
Impressions sobre el documental
Entre els assistents, hi ha David Parrón, director l’Escola Vicente Ferrer de Sant Boi, qui troba que el documental és “força interessant” per ensenyar a les famílies del centre, ja que a mostra les pors i dubtes d’alguns pares i mares davant de la transformació cap a un model d’aprenentatge competencial. Aquests dubtes s’esvaeixen al final de curs, perquè els seus fills es mostren molt més competents i capaços d’engegar projectes de gran envergadura, i amb més confiança en ells mateixos.
“Hi ha gent que creu que aquesta manera de treballar només es pot implantar a països on hi ha tres mestres per aula i 10 alumnes. M’agrada que es vegi que a Estats Units, on hi ha ràtios molt altes, també es pot fer” –valora Parrón. Així mateix, indica que hi ha aspectes del documental que a la seva escola ja s’han començat a aplicar, com ara l’ús de metodologies d’enfocament globalitzat com és el treball per projectes. Però ha pres nota d’iniciatives interessants com fer les presentacions dels projectes davant de les famílies, o emprar un mètode d’avaluació on un parell de mestres comentin les valoracions sobre l’evolució del seu aprenentatge a l’alumne, i aquest digui la seva. “La nostra escola no és de Secundària i potser els nostres alumnes són encara massa petits per fer-ho exactament igual, però podríem estudiar un sistema semblant”.
També assisteix a la projecció Maite Fillat, directora de l’Escola Antoni Gaudí, qui destaca que la pel·lícula mostra “com els alumnes aprenen junts a partir del treball col·laboratiu, el que genera una gran riquesa, i permet veure que el procés és més important que el resultat”.
A més, el documental porta a reflexionar sobre el paper del mestre en el marc de l’escola avançada. “Veiem que els docents acompanyen però deixen fer, no són intervencionistes. Això contrasta amb la manera tradicional de treballar, més dirigida. Un alumne comet un error perquè no es planifica bé la feina, i els mestres no intervenen. Amb altres docents de la meva escola hem comentat això. Què haguéssim fet nosaltres? Hauríem intervingut més?”.
Exemple de canvi
Segons Elena Sánchez, dinamitzadora de les xarxes de Sant Boi, ‘Most Likely to Succeed’ és un “exemple molt clar que el canvi és possible”. Permet veure com “fent petits canvis dins de l’aula dins un projecte de centre es poden aconseguir grans avenços”, i ensenya com és de rellevant tenir en compte la individualitat de cada persona i les potencialitats de cadascú. Aquesta tècnica d’Educació de l’Ajuntament de Sant Boi considera, així mateix, que és important que els mestres no es quedin només amb la proposta de transformació metodològica. “S’ha d’anar més enllà de les accions i els mètodes, i aprofundir-hi”.
Al passi de la pel·lícula van participar els 10 centres de la xarxa de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló d’Escola Nova 21: Escola Barrufet, Ciutat Cooperativa, Marianao, Benviure, Vicente Ferrer, Fundació Llor, Casablanca, Antoni Gaudí, Colònia Güell, Pla de les Vinyes. I també altres centres d’aquestes poblacions com: Antoni Tàpies, Rafael Casanova, Can Massallera, Escola Montbaig i el Col·legi Molí Nou.
Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.