Escola Nova 21 engega una iniciativa que posa en contacte els centres de la mostra i els centres de la xarxa amb els següents objectius: aprendre i compartir experiències sobre el procés de canvi educatiu, així com inquietuds i dubtes entre iguals. Aquesta interacció serà gràcies a les visites que realitzaran els docents dels centres de les xarxes als centres de la mostra. En aquesta primera ronda de visites hi participaran més de 550 docents i s’allargaran fins al mes de febrer. A partir d’aquell mes, s’inciarà una nova ronda de trobades.

Els centres de la Mostra Representativa (30 centres del programa EN21 seleccionats en base als percentatges existents al sistema educatiu de distribució geogràfica, perfil socioeconòmic i grau de complexitat, primària/secundària i tipologies de centres. L’objectiu és que els procediments que es generin a través de la interacció amb EN21 puguin ser emprats per a generalitzar accions de transformació de centres per part de les institucions corresponents, un cop el programa finalitzi) acullen als docents amb la voluntat de compartir el procés de transformació al qual estan immersos i per explicar quins han sigut els seus canvis més significatius en els darrers cursos. Els docents dels centres de la xarxa (centres del programa que  a partir del treball cooperatiu avancen conjuntament en el procés per a l’actualització i canvi. S’organitzen en en més d’una seixantena de xarxes col·laboratives constituïdes per proximitat  territorial) hi assisteixen amb la determinació d’aprendre dels dubtes i experiències dels altres centres, així com compartir els seus reptes i assoliments.

Generalment, les visites s’inicien amb una breu reunió introductòria que realitza la persona que guia la trobada. S’aprofita per fer una ronda d’expectatives, així la persona que dirigirà la visita pot ajustar-ne el contingut. Així mateix, en aquesta primera part, també s’explica quin ha estat el procés de canvi i l’entrada al programa d’Escola Nova 21. Aquests continguts es materialitzen en la segona part de la trobada, la visita al centre. S’aprofundeix en el tema que els visitants tinguin més inquietud i es coneixen els materials, els espais i els mètodes del centre. Un cop acabada la volta pel centre, s’obre un torn obert de preguntes que, molts cops, s’acaba convertint en un debat entre els docents, on es realitza un intercanvi de consells, inquietuds i aprenentatges. Aquesta última part  aporta als docents una pràctica excel·lent: potencia l’aprenentatge entre iguals. Mestres i centres interessats per la transformació educativa i el procés de canvi comparteixen eines, recursos, pràctiques, dubtes i reptes!

Aquestes visites són accions de valor no només pels centres de la xarxa, sinó també pels centres de la Mostra. La interacció dels centenars de docents implicats en el procés de canvi educatiu és imprescindible per formar a un moviment social que vol transformar l’educació i adquirir una cultura de millora contínua. Seguim teixint xarxa entre diferents docents i centres educatius!

 

Durant aquest curs 2018-2019 més de 40 centres i 200 docents realitzaran una residència a les etapes educatives d’infantil, primària i secundària assolint coneixements i competències per implementar canvis estructurals als seus centres d’origen i així multiplicar la força del moviment de transformació educativa.

Les residències són l’experiència per la qual un docent d’un centre fa una estada d’un període mínim d’una setmana a un altre centre que és referent per les seves pràctiques educatives o organització. El docent resident adquireix uns coneixements de la seva observació i participació en el centre acollidor i després en fa una transferència al claustre del seu centre d’origen per poder implementar canvis.

Gràcies a la col·laboració amb el Departament d’Ensenyament i la Diputació de Barcelona, aquest curs els centres de la Mostra aprendran de l’experiència del centres referents de formació, però al seu torn, els centres referents de formació també intercanviaran estades per tal de continuar millorant i consolidar el seu model educatiu.  El projecte formatiu de les residències van iniciar-se el curs passat en un projecte pilot que va tenir uns resultats molt positius per al programa i per al conjunt del sistema i que ha permès ampliar l’experiència aquest curs.

A través d’aquest model formatiu els centres aprofundeixen en les qüestions clau que han de possibilitar una educació de qualitat per a tothom: és a dir, en el propòsit competencial de l’educació, en pràctiques d’aprenentatge avançades, significatives per l’alumne i que s’ajusten a aquest propòsit, i en l’avaluació i organització del centre. I ho fan en centres que ja fa anys que estan ben orientats en relació a aquestes qüestions.

Escola Nova 21 impulsa aquest projecte per respondre a la demanda que existeix entre els docents per una formació pràctica i de qualitat en termes de pràctiques educatives avançades. Les residències formatives proporcionen als docents una experiència disruptiva essencial per al canvi de mentalitat que requereix el canvi educatiu així com un exercici fonamental per incorporar la cultura de millora contínua als centres educatius. L’objectiu és, en definitiva, assolir un model de formació en residència que respongui a les necessitats formatives de la comunitat docent i que, alhora, pugui esdevenir política pública.

La darrera setmana els centres de la Mostra representativa d’Escola Nova 21 – una trentena d’escoles i instituts seleccionats en base als percentatges existents al sistema educatiu i compromeses voluntàriament amb el programa per aconseguir generar procediments que permetin una actualització sistemàtica dels centres educatius– van participar a la setmana de Formació d’Estiu, que enguany ja té lloc per segona vegada.

L’objectiu d’aquesta formació ha estat planificar els projectes de transformació que s’implementaran als centres durant el curs que ve: els “projectes tractors”. Així mateix, les jornades han servit per desenvolupar el lideratge dels equips impulsors i directius, responsables del canvi a les escoles i instituts, i enfortir el treball en xarxa i l’intercanvi d’experiències entre els centres de la Mostra.

En aquesta edició, els dos primers dies la formació va tenir lloc als centres per així comptar amb la participació de tots els claustres; després, durant els tres darrers, unes 270 persones integrants dels equips impulsors i directius van reunir-se a l’Escola Proa de Barcelona, venint des dels diversos punts de Catalunya, per participar a la part intensiva de la formació.

Han estat una setmana de treball i cohesió que han servit per compartir els aprenentatges del darrer curs i preparar els canvis que han de consolidar-se el curs que ve. La implicació dels docents i dels centres que han permès visibilitzar aquestes jornades ha demostrat, una vegada més, el gran compromís existent amb el canvi educatiu i la direcció d’actualització que pren el sistema educatiu.

Aquí us podeu descarregar el retallable del tractor de la #TransformacióEducativa, perquè el porteu amb vosaltres allà on sigueu de vacances!

Des del seu llançament, ara fa dos anys, Escola Nova 21 es proposa actualitzar què entén la nostra societat per “educació de qualitat”, alhora que pretén crear una presa de consciència social i un consens ampli sobre la necessitat, la urgència i la direcció de la transformació educativa, amb l’objectiu que esdevingui política pública.

En aquest sentit, el programa posa en marxa accions de transformació educativa en un ampli nombre d’escoles i instituts, acompanyades per centres educatius que fa anys que hi estan treballant. Alhora, posa en valor aquest treball als centres i suma esforços i coneixements per generar cooperativament procediments i eines que facin possible la transformació de totes les escoles i instituts.

Escola Nova també desenvolupa una tasca important possibilitant acords amb administracions públiques i amb altres actors educatius per a generalitzar el procés de canvi: les xarxes vinculades a municipis amb la Diputació de Barcelona; pel rograma “Xarxes per al canvi” amb el Consorci d’Educació de Barcelona i el treball amb el Departament d’Ensenyament per promoure les altres xarxes i generar la Rúbrica de canvi, en són els exemples més clars.

D’aquesta manera, després de dos anys de programa els plantejaments inicials d’Escola Nova 21 s’han aconseguit: el canvi educatiu ja no es percep com una “moda” o un caprici, sinó com una necessitat per a un aprenentatge que doni resposta al món d’avui; molts municipis han fet seu l’objectiu del canvi educatiu vinculant qualitat i equitat i s’han corresponsabilitzat amb l’articulació de xarxes locals que tenen aquest propòsit; a Barcelona el canvi educatiu ja és política pública (“Xarxes pel Canvi”); s’ha establert conjuntament amb el Departament d’Ensenyament criteris que determinen el perfil de qualitat que hauria de tenir tot centre educatiu, a través de la Rúbrica de canvi; i finalment s’ha assolit una amplísssima mobilització de docents, famílies i centres treballant cooperativament per a la transformació educativa.

Ara, a un any i mig de la finalització d’Escola Nova 21, el programa es proposa nous reptes: En el darrer any els centres han debatut si la finalitat de la seva tasca educativa s’enfoca a la formació integral de cadascun dels infants, per tal de poder formular, amb la comunitat educativa, una visió de quin centre s’imaginen i cap a la qual avançar. Ara cal que aquest debat sobre la visió, les metodologies aportades pel programa, la Rúbrica de canvi, i el treball cooperatiu en xarxa generin un grau creixent de capacitació i d’autonomia per tal que els centres i la seva comunitat educativa puguin pilotar el seu procés de canvi.

En aquest procés és important que la nova cultura de treball cooperatiu vinculada i implicada amb l’entorn, que les xarxes han aportat, s’arreli a la normalitat del treball de docents, centres, municipis i administració educativa. Per això també caldrà posar a disposició de la societat tot el coneixement metodològic que es creï sobre com canviar de manera sistemàtica un centre educatiu.

La transformació dels centres amb l’objectiu que una educació de qualitat arribi a tots i cadascun dels infants, ha d’esdevenir una política pública, que vinculi administració educativa, administracions locals, centres educatius, comunitat educativa i societat civil. A més, un cop assentats els criteris de qualitat educativa per al conjunt dels centres (Rúbrica de canvi), caldrà establir les característiques de què és un centre de referència educativa, identificar els existents i generar-ne de nous, i poder-los emprar tant per a la formació de docents com perquè ajudin a fer possible el canvi del conjunt del sistema.

 

Aquí trobareu el dossier de premsa, les dades explicatives i infografies, presentades aquesta setmana per resumir aquests dos anys i apuntar els nous propòsits