La darrera setmana els centres de la Mostra representativa d’Escola Nova 21 – una trentena d’escoles i instituts seleccionats en base als percentatges existents al sistema educatiu i compromeses voluntàriament amb el programa per aconseguir generar procediments que permetin una actualització sistemàtica dels centres educatius– van participar a la setmana de Formació d’Estiu, que enguany ja té lloc per segona vegada.

L’objectiu d’aquesta formació ha estat planificar els projectes de transformació que s’implementaran als centres durant el curs que ve: els “projectes tractors”. Així mateix, les jornades han servit per desenvolupar el lideratge dels equips impulsors i directius, responsables del canvi a les escoles i instituts, i enfortir el treball en xarxa i l’intercanvi d’experiències entre els centres de la Mostra.

En aquesta edició, els dos primers dies la formació va tenir lloc als centres per així comptar amb la participació de tots els claustres; després, durant els tres darrers, unes 270 persones integrants dels equips impulsors i directius van reunir-se a l’Escola Proa de Barcelona, venint des dels diversos punts de Catalunya, per participar a la part intensiva de la formació.

Han estat una setmana de treball i cohesió que han servit per compartir els aprenentatges del darrer curs i preparar els canvis que han de consolidar-se el curs que ve. La implicació dels docents i dels centres que han permès visibilitzar aquestes jornades ha demostrat, una vegada més, el gran compromís existent amb el canvi educatiu i la direcció d’actualització que pren el sistema educatiu.

Aquí us podeu descarregar el retallable del tractor de la #TransformacióEducativa, perquè el porteu amb vosaltres allà on sigueu de vacances!

Des del seu llançament, ara fa dos anys, Escola Nova 21 es proposa actualitzar què entén la nostra societat per “educació de qualitat”, alhora que pretén crear una presa de consciència social i un consens ampli sobre la necessitat, la urgència i la direcció de la transformació educativa, amb l’objectiu que esdevingui política pública.

En aquest sentit, el programa posa en marxa accions de transformació educativa en un ampli nombre d’escoles i instituts, acompanyades per centres educatius que fa anys que hi estan treballant. Alhora, posa en valor aquest treball als centres i suma esforços i coneixements per generar cooperativament procediments i eines que facin possible la transformació de totes les escoles i instituts.

Escola Nova també desenvolupa una tasca important possibilitant acords amb administracions públiques i amb altres actors educatius per a generalitzar el procés de canvi: les xarxes vinculades a municipis amb la Diputació de Barcelona; pel rograma “Xarxes per al canvi” amb el Consorci d’Educació de Barcelona i el treball amb el Departament d’Ensenyament per promoure les altres xarxes i generar la Rúbrica de canvi, en són els exemples més clars.

D’aquesta manera, després de dos anys de programa els plantejaments inicials d’Escola Nova 21 s’han aconseguit: el canvi educatiu ja no es percep com una “moda” o un caprici, sinó com una necessitat per a un aprenentatge que doni resposta al món d’avui; molts municipis han fet seu l’objectiu del canvi educatiu vinculant qualitat i equitat i s’han corresponsabilitzat amb l’articulació de xarxes locals que tenen aquest propòsit; a Barcelona el canvi educatiu ja és política pública (“Xarxes pel Canvi”); s’ha establert conjuntament amb el Departament d’Ensenyament criteris que determinen el perfil de qualitat que hauria de tenir tot centre educatiu, a través de la Rúbrica de canvi; i finalment s’ha assolit una amplísssima mobilització de docents, famílies i centres treballant cooperativament per a la transformació educativa.

Ara, a un any i mig de la finalització d’Escola Nova 21, el programa es proposa nous reptes: En el darrer any els centres han debatut si la finalitat de la seva tasca educativa s’enfoca a la formació integral de cadascun dels infants, per tal de poder formular, amb la comunitat educativa, una visió de quin centre s’imaginen i cap a la qual avançar. Ara cal que aquest debat sobre la visió, les metodologies aportades pel programa, la Rúbrica de canvi, i el treball cooperatiu en xarxa generin un grau creixent de capacitació i d’autonomia per tal que els centres i la seva comunitat educativa puguin pilotar el seu procés de canvi.

En aquest procés és important que la nova cultura de treball cooperatiu vinculada i implicada amb l’entorn, que les xarxes han aportat, s’arreli a la normalitat del treball de docents, centres, municipis i administració educativa. Per això també caldrà posar a disposició de la societat tot el coneixement metodològic que es creï sobre com canviar de manera sistemàtica un centre educatiu.

La transformació dels centres amb l’objectiu que una educació de qualitat arribi a tots i cadascun dels infants, ha d’esdevenir una política pública, que vinculi administració educativa, administracions locals, centres educatius, comunitat educativa i societat civil. A més, un cop assentats els criteris de qualitat educativa per al conjunt dels centres (Rúbrica de canvi), caldrà establir les característiques de què és un centre de referència educativa, identificar els existents i generar-ne de nous, i poder-los emprar tant per a la formació de docents com perquè ajudin a fer possible el canvi del conjunt del sistema.

 

Aquí trobareu el dossier de premsa, les dades explicatives i infografies, presentades aquesta setmana per resumir aquests dos anys i apuntar els nous propòsits

Ara farà un any, des del programa Escola Nova 21, i en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, el Departament d’Ensenyament i les administracions municipals, es formaven 60 xarxes locals d’aprenentatge col·laboratiu integrades per centres educatius de tot el territori català, una vintena de les quals a Barcelona ciutat – liderades pel Consorci d’Educació de Barcelona, amb aliança amb Escola Nova 21, Rosa Sensat i l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona- les anomenades Xarxes per al Canvi.

Cada una d’aquestes xarxes (#xarxeslocalsEN21) està formada per entre 6 i 14 centres educatius diversos que comparteixen àrea territorial i que, voluntàriament, s’han sumat al projecte per a la transformació educativa. Un total de 480 centres que volen ser partícips de la construcció d’un sistema  educatiu avançat.

Després de 6 trobades de les xarxes -espais d’aprenentatge col·laboratiu entre els diferents centres d’una xarxa-, els centres han reflexionat sobre la necessitat i l’oportunitat que suposa el canvi educatiu, han debatut sobre el propòsit de l’educació (què ha d’aportar l’escola a la vida d’una persona?), s’han plantejat quina és la seva Visió de centre i, per últim, han testat eines i metodologies de canvi – en especial l’Espiral d’Indagació- per començar fer el camí que els ha de portar a pilotar autònomament aquest procés de transformació. Avui, podem constatar que molts centres han deixat enrere el pensament inicial de “hem de preguntar com avançar” per “ens hem de preguntar com hem d’avançar“.

L’equip de xarxes considera que en un any el programa ha guanyat enfocament. A partir de compartir el sentit d’urgència i sensibilitzar al voltant de la necessitat del canvi, s’ha avançat  en el replantejament del propòsit educatiu dels centres per entendre l’educació en termes de qualitat i formació integral de la persona. Així mateix, s’ha treballat intensament en els mètodes per generar la necessitat de canvi i implementar-lo. Aquest procés ha permès obrir el debat no només als centres sinó també al conjunt de la comunitat educativa (docents, famílies i alumnes) i també buscar la implicació de diversos agents, com el Departament d’Ensenyament, la Diputació de Barcelona i les administracions locals.

La tranferència als claustres és, segurament, un dels grans reptes que ara s’ha de superar: cal aconseguir que el treball que es genera a les xarxes i les sinergies compartides entre centres i altres actors arribin a la totalitat dels docents. En aquest sentit, la feina dels equips impulsors – l’equip de docents que lidera el procés de canvi a cada centre- és clau transferir el coneixement que es genera a les xarxes a la resta de mestres de les escoles i instituts i així possibilitar l’objectiu de la transformació educativa: un aprenentatge significatiu i amb sentit per a tothom.