Escola Nova 21 s’acomiada i valora els assoliments del programa en un acte a principis de desembre amb els centres del programa
Fa tres anys un col·lectiu d’institucions i centres educatius presentaven l’aliança Escola Nova 21 per un sistema educatiu avançat, per conscienciar sobre la necessitat de transformar el sistema educatiu i generar procediments que ho facin possible. Responíen a la crida de Nacions Unides per canviar el paradigma de com s’ensenya i com s’aprèn cara al 2030.
En aquests tres anys, prop de mig miler d’escoles i instituts de tot Catalunya han cooperat en 60 xarxes territorials per orientar el seu procés de canvi cap a una educació de qualitat, inclusiva i equitativa, que generi aprenentatges que donin respostes als reptes del món d’avui; i han dut a terme un procés intensiu de canvi amb una mostra representativa de 30 centres, demostrant que es pot canviar tot el sistema.
Aquest 4 de desembre el programa finalitza amb un acte on s’exposaran i valoraran els assoliments d’aquests tres anys de treball cooperatiu per a la transformació educativa. Serà al CosmoCaixa d’11:30h a 14h.
[ACTUALITZACIÓ Davant de les mobilitzacions ciutadanes previstes el 26 d’octubre i de la complexitat de fer-la en una data alternativa, el Departament d’Educació i Escola Nova 21 hem acordat cancel·lar la jornada “Educació 2030: transformant el futur”]
El proper dissabte 26 d’octubre al matí, Escola Nova 21 i el Departament d’Educació hem organitzat la jornada “Educació 2030: Transformant el futur. Una educació de qualitat i per a tothom és possible”. Serà una jornada per a compartir amb els gairebé 500 centres que n’han format part els assoliments, aprenentatges i compromisos que ha generat aquesta experiència conjunta, i per a celebrar la feina feta i la confluència d’aquest treball amb les línies programàtiques de millora i innovació del Departament d’Educació.
Els i les docents dels centres que han participat a Escola Nova 21 ja es poden inscriure aquí
La jornada, que es durà a terme el 26 d’octubre de les 9:30h a les 13:30h a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat, combinarà elements d’inspiració, de reflexió, d’intercanvi i discussió en grups, i també de celebració per la contribució feta en la transformació educativa que és ja imparable.
Ahir, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va acollir una sessió plenària els centres de Xarxes pel Canvi i d’Escola Nova 21 de la ciutat de Barcelona que va comptar amb l’assistència de les direccions dels centres educatius que en formen part i totes les persones que des de diferents responsabilitats professionals estan involucrades en la millora continua de l’educació a la ciutat: dinamitzadores, direccions de Centres de Recursos Pedagògics i Equips d’Atenció Psicopedagògica, referents territorials, inspecció, mentores i tècniques dels serveis centrals del Consorci d’Educació de Barcelona.
La jornada va posar en valor l’experiència acumulada durant els dos primers anys de Xarxes per al Canvi i va posar de manifest que el Consorci d’Educació es planteja com a repte que tots els centres educatius públics de la ciutat en formin part. Es tracta del compromís de l’administració educativa de Barcelona de no deixar cap centre enrere i vetllar per l’equivalència de tots els projectes educatius pel que fa a la qualitat de les seves propostes.
A la sessió hi va intervenir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va reafirmar el compromís de la ciutat de construir un model propi d’innovació educativa que actualitzi el conjunt de centres educatius. Així com del conseller d’Educació, Josep Bargalló, que va constatar que tant el Consorci com el Departament han de veure en els propers mesos com prenen el llegat del programa Escola Nova 21, que finalitza aquest any, i l’incorporen a les accions de millora del sistema.
La sessió també va comptar amb la participació de les entitats promotores de Xarxes per al canvi, el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, l’ICE-UAB i Escola Nova 21, que en el seu conjunt van valorar molt positivament l’evolució de l’aliança i van destacar-ne la potència transformadora del treball col·laboratiu a les xarxes i la vocació sistèmica de canvi del programa.
El programa Xarxes per al Canvi
El programa Xarxes per al Canvi es va posar en marxa el 19 de gener de 2017, fruit del conveni entre el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, l’ICE-UAB i Escola Nova 21. El seu objectiu és que tots els centres educatius de la ciutat trobin el seu espai de conversa pedagògica per a compartir un horitzó comú de transformació educativa i repensar les seves pràctiques educatives, l’avaluació i l’organització de manera sistèmica, equitativa, sostenible i sostinguda i que tots els centres participants comptin amb l’impuls i la facilitació d’una persona dinamitzadora en aquest recorregut.
El 19 de desembre es presentava l’acord per promoure xarxes d’actualització educativa a partir del programa Escola Nova 21. Serà el Departament d’Educació qui, a partir d’aquest gener, liderarà el desplegament d’aquest acord amb la col·laboració dels municipis i d’Escola Nova 21. Aquesta acció conjunta es coordinarà des d’una comissió de treball constituïda per les quatre parts, en el marc de la Comissió Mixta que conformen el Departament d’Educació i les dues entitats municipalistes.
L’acord entre Generalitat i les dues entitats municipalistes impulsa una acció conjunta per a la consolidació de la transformació educativa com a política pública
La transferència del coneixement
L’acció conjunta entre Generalitat i municipis permetrà la transferència dels coneixements i procediments generats a Escola Nova 21 per tal que les accions de transformació educativa puguin arribar al conjunt de xarxes i de centres educatius del territori.
Així mateix, la Inspecció d’Educació i els Serveis Educatius del Departament s’incorporaran en l’acompanyament de les xarxes i els centres que en formen part. També es definiran models de corresponsabilització dels ens locals i la seva incorporació en les xarxes on actualment no hi tenen cap funció.
El procés de trànsit que s’inicia aquest mes de gener haurà de capitalitzar la il·lusió del mig miler de centres, divuit mil docents, més de dos-cents mil alumnes i la seixantena de xarxes locals que conformen avui Escola Nova 21, així com adquirir-ne la cultura de treball cooperativa i la energia que fins ara ha concentrat el programa a través de les estratègies, metodologies i dinàmiques proposades.
La Mostra representativa
En els propers mesos el personal del Departament d’Educació assumirà el mentoratge dels centres de la Mostra respresentativa d’Escola Nova 21, trenta centres seleccionats de manera representativa sobre el sistema educatiu català amb els quals s’està testant un protocol de canvi intensiu amb la intenció de perfeccionar-lo i compartir-lo amb el conjunt de centres del sistema.
El personal d’Educació també supervisarà els processos de canvi i les accions de formació vinculades, conjuntament amb l’equip d’Escola Nova 21, per extreure’n evidències i aprenentatges que permetin generalitzar el procediment de transformació dels centres educatius.
La Rúbrica de canvi
Durant la vigència de l’acord, la Rúbrica de canvi – una eina d’autoavaluació i orientació elaborada a proposta d’Escola Nova i que va ser validada pel Departament d’Educació fa uns mesos – serà perfeccionada amb l’objectiu de dotar els centres d’un instrument que els acompanyi en el procés d’actualitzar-se.
Durant aquest curs 2018-2019 més de 40 centres i 200 docents realitzaran una residència a les etapes educatives d’infantil, primària i secundària assolint coneixements i competències per implementar canvis estructurals als seus centres d’origen i així multiplicar la força del moviment de transformació educativa.
Les residències són l’experiència per la qual un docent d’un centre fa una estada d’un període mínim d’una setmana a un altre centre que és referent per les seves pràctiques educatives o organització. El docent resident adquireix uns coneixements de la seva observació i participació en el centre acollidor i després en fa una transferència al claustre del seu centre d’origen per poder implementar canvis.
Gràcies a la col·laboració amb el Departament d’Ensenyament i la Diputació de Barcelona, aquest curs els centres de la Mostra aprendran de l’experiència del centres referents de formació, però al seu torn, els centres referents de formació també intercanviaran estades per tal de continuar millorant i consolidar el seu model educatiu. El projecte formatiu de les residències van iniciar-se el curs passat en un projecte pilot que va tenir uns resultats molt positius per al programa i per al conjunt del sistema i que ha permès ampliar l’experiència aquest curs.
A través d’aquest model formatiu els centres aprofundeixen en les qüestions clau que han de possibilitar una educació de qualitat per a tothom: és a dir, en el propòsit competencial de l’educació, en pràctiques d’aprenentatge avançades, significatives per l’alumne i que s’ajusten a aquest propòsit, i en l’avaluació i organització del centre. I ho fan en centres que ja fa anys que estan ben orientats en relació a aquestes qüestions.
Escola Nova 21 impulsa aquest projecte per respondre a la demanda que existeix entre els docents per una formació pràctica i de qualitat en termes de pràctiques educatives avançades. Les residències formatives proporcionen als docents una experiència disruptiva essencial per al canvi de mentalitat que requereix el canvi educatiu així com un exercici fonamental per incorporar la cultura de millora contínua als centres educatius. L’objectiu és, en definitiva, assolir un model de formació en residència que respongui a les necessitats formatives de la comunitat docent i que, alhora, pugui esdevenir política pública.
La darrera setmana els centres de la Mostra representativa d’Escola Nova 21 – una trentena d’escoles i instituts seleccionats en base als percentatges existents al sistema educatiu i compromeses voluntàriament amb el programa per aconseguir generar procediments que permetin una actualització sistemàtica dels centres educatius– van participar a la setmana de Formació d’Estiu, que enguany ja té lloc per segona vegada.
L’objectiu d’aquesta formació ha estat planificar els projectes de transformació que s’implementaran als centres durant el curs que ve: els “projectes tractors”. Així mateix, les jornades han servit per desenvolupar el lideratge dels equips impulsors i directius, responsables del canvi a les escoles i instituts, i enfortir el treball en xarxa i l’intercanvi d’experiències entre els centres de la Mostra.
En aquesta edició, els dos primers dies la formació va tenir lloc als centres per així comptar amb la participació de tots els claustres; després, durant els tres darrers, unes 270 persones integrants dels equips impulsors i directius van reunir-se a l’Escola Proa de Barcelona, venint des dels diversos punts de Catalunya, per participar a la part intensiva de la formació.
Han estat una setmana de treball i cohesió que han servit per compartir els aprenentatges del darrer curs i preparar els canvis que han de consolidar-se el curs que ve. La implicació dels docents i dels centres que han permès visibilitzar aquestes jornades ha demostrat, una vegada més, el gran compromís existent amb el canvi educatiu i la direcció d’actualització que pren el sistema educatiu.
Aquí us podeu descarregar el retallable del tractor de la #TransformacióEducativa, perquè el porteu amb vosaltres allà on sigueu de vacances!
“Del currículum competencial a la transformació educativa” és el títol de la Jornada que té lloc a l’autidori del CosmoCaixa, per analitzar el canvi en l’aprenentatge i l’avaluació dels currículums competencials, així com el paper i la formació dels docents dels sistemes educatius implicats.
A la presentació, Eduard Vallory, president del Centre UNESCO de Catalunya, assegura que el gran repte és garantir que a les escoles els infants troben oportunitats reals pel seu desenvolupament, amb un formació integral de la persona que es basa en els pilars d’aprendre a ser, conèixer, fer i conviure. Es tracta d’un aprenentatge significatiu i rellevant al que s’arriba amb un enfocament competencial del currículum, que genera el gaudi d’aprendre en alumnes i docents, canviant la mirada sobre l’infant i l’aprenentatge, i redibuixant les pràctiques cada dia. La complexitat del canvi requereix formació i recursos. Vallory argumenta que les raons per les que s’ha de prendre seriosament el canvi de mirada cap a un currículum competencial són el moment històric que vivim amb reptes globals sense precedents, que requereix persones capacitades amb esperit crític i capacitat per esdevenir agents de canvi; la disrupció tecnològica exponencial que transforma el context de l’escola, i la lluita contra la desconnexió que molts adolescents fan de l’educació. La transformació educativa requereix una horitzontalitat participativa que suposa el treball en xarxa de mestre i centres, amb unes xarxes que es basen en compartir l’horitzó educatiu i corresponsabilitzar-se per avançar des de la voluntat de formar-se, aprendre dels altres i construir sobre el coneixement que es genera cooperativament.
El futur del currículum
En el marc de la Jornada la Dra. Mmantsetsa Marope, directora de l’International Bureau of Education (IBE) de la UNESCO ha presentat la iniciativa mundial per un aprenentatge competencial: “El futur del currículum: transformant l’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació”. A un moment històric on els cicles de canvi i innovació són cada vegada més ràpids i complexes, l’objectiu de l’IBE és ajudar als estats membres a respondre les exigències que suposa pel sistemes educatius adaptar-se al canvi, garantint que tothom té accés a un sistema educatiu de qualitat, rellevant i equitatiu, i els resultats es basen en una gran eficàcia dels recursos.
El currículum és una de les eines més potents per donar efectivitat a les polítiques, assolir rellevància i sostenir-la en un context de canvi accelerat com l’actual. Segons la Dra. Marope hem d’estar preparats pel futur encara que sigui desconegut, per això cal una reconceptualitació del currículum pel S. XXI que formi part de les estratègies nacionals: “Es necessita un canvi de paradigma mundial a nivell curricular. En aquest nou paradigma el currículum ha de ser dinàmic perquè el context canvia, és una articulació de les expectatives col·lectives per tenir un propòsit de qualitat i rellevant perquè hi hagi un aprenentatge holístic, inclusiu, just, pacífic i sostenible” diu Marope. Afirma que un dels grans reptes no es dissenyar un currículum sinó fer que s’executi i tingui un impacte, per això hem de trobar un ensenyament, aprenentatge i avaluació rellevants. El currículum basat en les competències ha d’estar arrelat en el seu context immediat perquè els alumnes puguin actuar a nivell local fins a ser ciutadans globals empoderats. També ha de ser un currículum temporal, perquè el que ara és rellevant pot no ser-ho en cinc anys, d’aquí que s’hagi de basar en la formació continuada. Cal trobar un equilibri entre la capacitat de resposta als canvis -modificant el currículum- i l’estabilitat que es necessita per consolidar el que es fa i tingui un impacte.
Adoptar un currículum basat en competències et permet implicar-te eficaçment i actuar en diferents contextos per assolir el bé individual, col·lectiu i global. L’adquisició de coneixement és important però és insuficient, el que han de saber és què poden fer amb el que han après. Per l’IBE parlar de competència suposa tenir la capacitat de desenvolupar de forma interactiva i ètica informació, dades, tecnologia, coneixements, capacitats, valors, predisposicions i actituds. Les competències absolutament necessàries al S. XXI són: saber com aprendre; l’autoagència; la interacció amb altres; interactuar amb els recursos, utilitzar-los de forma ètica i responsable interactuant dins i amb el món; la transdisciplinarietat; l’alfabetització amb altres disciplines, i l’alfabetització amb la salut. Per sota d’aquestes competències clau que tothom necessita hi ha microcompetències que han de dissenyar els dissenyadors de currículum en el context particular. Pel que fa a l’avaluació del procés hem de transformar el sistema d’avaluació per avaluar la progressió del desenvolupament. És una eina de diagnòstic molt important que també ajuda a millorar el disseny del currículum.
Humanitzar la indústria
“Humans x Machines” és el títol de la conversa entre la Dra. Mmantsetsa Marope i l’Alfons Cornella, fundador de l’Institute of Next, on reflexionen sobre un nou humanisme entès com l’oportunitat d’aprofitar al màxim les capacitats dels humans. Destaquen la importància de l’educació com una eina per motivar el canvi, capaç d’educar a les persones que puguin liderar el canvi. Ara que la tecnologia és cada cop més intensa i completa, hem de reconsiderar què significa ser humans i quines competències i aptituds hem de tenir. Els currículums s’han de fixar en quines són les competències necessàries perquè algú estigui llest per les noves tecnologies, no s’han de canviar les competències estables sinó les microcompetències, per trobar l’equilibri entre el canvi i l’estabilitat necessària. Hem d’humanitzar la indústria 4.0 i no eliminar la humanitat dels humans en la cerca de l’avantguarda i el coneixement tecnològic, uilitzant el coneixement de forma ètica i moral.
Àmbit institucional, docent i familiar
A la taula rodona sobre “Els reptes per possibilitar un aprenentatge rellevant i amb sentit per a tothom”, Coral Regí, directora de l’Escola Virolai; Xavier Chavarría, inspector en cap de Barcelona; Cèsar Coll, catedràtic de Psicologia de l’Educació de la UB, i Marina Subirats, sociòloga i exregidora d’Educació, identifiquen quins poden ser els obstacles a l’hora d’assolir els reptes. Partint de la idea que el repte més important és aconseguir que el canvi sigui generalitzat, consideren que els àmbits institucional, docent i familiar són els que poden generar més dificultats. Per això cal dissenyar polítiques d’educació que facilitin la transformació educativa, afavorint l’experimentació, sostenible i transferible a tot el sistema, que trenquin amb la rigidesa del model de cv que tenim, creïn condicions i posin en marxa programes de formació del professorat que siguin adients amb aquesta nova situació. A l’àmbit del professorat s’han de dedicar recursos a formació útil que impliqui una transformació a l’aula, que faci que el professorat s’empoderi i faci seu el procés de canvi. A més de dedicar esforços i recursos perquè sigui evident per tots, famílies incloses, que la transformació educativa és inevitable. Conscients que el canvi educatiu necessita temps, s’ha de garantir que es treballa adequadament i s’avança amb rigurositat, posant en marxa una sèrie d’actuacions sectorials, que responen a una mateixa visió de conjunt, que es mantenen en el temps, garantint continuïtat i coherència per aconseguir que l’excel·lència sigui escalable.
El treball en xarxa per la transformació educativa
La Jornada organitzada conjuntament pel Centre UNESCO de Catalunya, el Departament d’Ensenyament, la Fundació Jaume Bofill, Rosa Sensat, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, el Consorci d’Educació de Barcelona i la Diputació de Barcelona, acaba amb les paraules del Sr. Lluís Baulenas, secretari general d’Ensenyament de la Generalitat. La cloenda és a càrrec del M.H. Sr. Roger Torrent, president del Parlament de Catalunya, que agraeix la fermesa amb què s’ha defensat sempre el sistema educatiu del país, un sistema que és un model d’èxit, cohesió social, convivència i d’integració. Destaca que la revolució tecnològica que estem vivint canviarà la manera d’entendre el món, sent necessari que repensem i adaptem els fonaments de la societat per adaptar-nos a aquesta nova realitat, especialment pel que fa al sistema educatiu.
