Escola Nova 21 s’acomiada i valora els assoliments del programa en un acte a principis de desembre amb els centres del programa

Fa tres anys un col·lectiu d’institucions i centres educatius presentaven l’aliança Escola Nova 21 per un sistema educatiu avançat, per conscienciar sobre la necessitat de transformar el sistema educatiu i generar procediments que ho facin possible. Responíen a la crida de Nacions Unides per canviar el paradigma de com s’ensenya i com s’aprèn cara al 2030.

En aquests tres anys, prop de mig miler d’escoles i instituts de tot Catalunya han cooperat en 60 xarxes territorials per orientar el seu procés de canvi cap a una educació de qualitat, inclusiva i equitativa, que generi aprenentatges que donin respostes als reptes del món d’avui; i han dut a terme un procés intensiu de canvi amb una mostra representativa de 30 centres, demostrant que es pot canviar tot el sistema.

Aquest 4 de desembre el programa finalitza amb un acte on s’exposaran i valoraran els assoliments d’aquests tres anys de treball cooperatiu per a la transformació educativa. Serà al CosmoCaixa d’11:30h a 14h.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’equip d’Escola Nova 21 s’acomiada però l’onada no s’atura

Ja han començat les últimes trobades de les Xarxes Locals d’Escola Nova 21 guiades per l’equip del programa, que arribarà a la seva data prevista de tancament el proper mes de desembre. Serà, però, aquest mes de juliol, amb la fi curs escolar actual, quan el programa de transformació educativa tancarà la seva operativa als centres.

La que té lloc aquestes setmanes arreu de Catalunya és la 5a trobada del curs  i la última dins el marc del programa -d’un total de 12 sessions que s’han dut a terme al llarg del programa- i en aquest escenari algunes xarxes ja estan pensant en com continuar aquest espai d’aprenentatge cooperatiu que han emprès plegades. Malgrat que Escola Nova 21 s’acaba, la voluntat per impulsar el canvi educatiu als centres i municipis és més viva que mai.

Fa dos anys que es van constituir un total de 60 xarxes arreu del país (20 a Barcelona ciutat, 30 a les comarques de la demarcació de Barcelona, 4 a la demarcació de Girona, 3 a Tarragona i 3 a Lleida, que al final s’han ajuntat en 2). Es van crear pensant en el valor que aporta el format en sí mateix -teixeix relacions cooperatives entre centres propers que mai havien estat en contacte-, com també amb la intenció d’aprendre col·laborativament i provocar una necessitat de transformació pedagògica. Amb aquesta finalitat, les sessions o ‘Trobades de xarxa’ han reunit els centres de manera periòdica per construir reflexions crítiques al voltant de qüestions clau sobre l’aprenentatge i el centre i han introduït diverses metodologies de millora continua, com l’Espiral d’Indagació, entre altres eines.

No obstant, aquesta darrera trobada pren un altre tarannà: sent la última sessió amb la participació d’Escola Nova 21, s’ha volgut apostar per un format de celebració i revisió. Per una banda, es torna a l’inici repensant els dos fonaments del canvi: cap a on anar? i com arribar-hi? Aquesta retrospecció permet mirar enrere i situar tots els passos i tots els recursos que hem emprat durant aquests anys. A més, dóna peu a fer una avaluació del recorregut, prendre’n consciència i celebrar els èxits que s’han anat sumant de forma col·lectiva.

Les Xarxes Locals d’Escola Nova 21 d’arreu són eines d’un enorme potencial de canvi. Trobada a trobada, els centres han anat compartint experiències i reflexions molt enriquidores i, en aquest procés, han anat apoderant les xarxes com a recurs rellevant pel seu camí pel canvi. De cara l’octubre, les xarxes es tornaran a trobar per decidir com donen continuïtat a aquest projecte transformador per sí mateixes, sense la guia d’Escola Nova 21.

La onada del canvi continua, la transformació educativa no té aturador!

 

El Baix Llobregat, Vallès Occidenta, Terres de l’Ebre, l’Empordà, Badalona, Granollers, Igualada, ja han fet la  12a trobada de xarxa i en els propers dies es trobaran la resta de xarxes locals del territori

Ahir, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va acollir una sessió plenària els centres de Xarxes pel Canvi i d’Escola Nova 21 de la ciutat de Barcelona que va comptar amb l’assistència de les direccions dels centres educatius que en formen part i totes les persones que des de diferents responsabilitats professionals estan involucrades en la millora continua de l’educació a la ciutat: dinamitzadores, direccions de Centres de Recursos Pedagògics i Equips d’Atenció Psicopedagògica, referents territorials, inspecció, mentores i tècniques dels serveis centrals del Consorci d’Educació de Barcelona.

La jornada va posar en valor l’experiència acumulada durant els dos primers anys de Xarxes per al Canvi i va posar de manifest que el Consorci d’Educació es planteja com a repte que tots els centres educatius públics de la ciutat en formin part. Es tracta del compromís de l’administració educativa de Barcelona de no deixar cap centre enrere i vetllar per l’equivalència de tots els projectes educatius pel que fa a la qualitat de les seves propostes.

A la sessió hi va intervenir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va reafirmar el compromís de la ciutat de construir un model propi d’innovació educativa que actualitzi el conjunt de centres educatius. Així com del conseller d’Educació, Josep Bargalló,  que va constatar que tant el Consorci com el Departament han de veure en els propers mesos com prenen el llegat del programa Escola Nova 21, que finalitza aquest any, i l’incorporen a les accions de millora del sistema.

La sessió també va comptar amb la participació de les entitats promotores de Xarxes per al canvi, el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, l’ICE-UAB i Escola Nova 21, que en el seu conjunt van valorar molt positivament l’evolució de l’aliança i van destacar-ne la potència transformadora del treball col·laboratiu a les xarxes i la vocació sistèmica de canvi del programa.

 

El programa Xarxes per al Canvi

El programa Xarxes per al Canvi es va posar en marxa el 19 de gener de 2017, fruit del conveni entre el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, l’ICE-UAB i Escola Nova 21. El seu objectiu és que tots els centres educatius de la ciutat trobin el seu espai de conversa pedagògica per a compartir un horitzó comú de transformació educativa i repensar les seves pràctiques educatives, l’avaluació i l’organització de manera sistèmica, equitativa, sostenible i sostinguda i que tots els centres participants comptin amb l’impuls i la facilitació d’una persona dinamitzadora en aquest recorregut.

 

El passat 19 de desembre el Departament d’Educació, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya presentaven un acord per impulsar una iniciativa conjunta amb Escola Nova 21 que possibilitarà la transferència dels coneixements i procediments del programa i posar les bases per a les futures accions de política pública per actualitzar el conjunt del sistema educatiu.

Amb l’acord entre Generalitat, entitats municipalistes i Escola Nova 21 la transformació educativa es consolida com a política pública a Catalunya

Les xarxes d’actualització educativa esdevenen política pública

L’acord, que liderarà el Departament d’Educació a partir d’aquest mes de gener, es vehicularà a través de la Comissió Mixta Departament d’Educació-entitats municipalistes i  farà possible que les 60 xarxes locals de transformació educativa d’Escola Nova 21 que ja existeixen arreu del territori passin a formar part de l’acció de l’administració pública de la mateixa manera que ja passa a la ciutat de Barcelona amb Xarxes per al canvi.

Això vol dir que Educació incorpora a partir d’ara Escola Nova 21 a les xarxes del Departament amb l’objectiu d’impulsar la innovació i la millora educativa per respondre a les necessitats educatives de tot l’alumnat. A partir de les xarxes locals d’Escola Nova 21, es transferirà el coneixement sobre el procediment de canvi al personal del Departament d’Educació, que se’n responsabilitzarà.

Així, s’incorporarà personal del Departament d’Educació a les xarxes coordinades per ajuntaments a la demarcació de Barcelona, alhora que es treballarà per implicar els municipis a les de Girona, Lleida, Terres de l’Ebre i Tarragona, que actualment coordina el Departament. A més, la Inspecció d’Educació i els Serveis Educatius del Departament s’incorporaran en l’acompanyament de les xarxes fins ara liderades pels municipis, i als centres que en formen part.

La implicació imprescindible dels municipis per a la transformació educativa

La incorporació d’aquestes xarxes a la política pública de la Generalitat i la implicació directa de les entitats municipalistes consolida el protagonisme necessari dels municipis en el procés d’actualització educativa. L’acció conjunta entre Generalitat i municipis oferirà l’oportunitat de definir models de corresponsabilització dels ens locals en el procés d’actualització educativa i la seva incorporació en les xarxes on actualment no hi tenen cap funció, una demanda que fins ara s’ha manifestat a moltes localitats.

Per això la roda de premsa de presentació de l’acord va comptar amb les intervencions de les alcaldesses de Sant Vicenç dels Horts, Maria Teresa Aymerich, de Montcada i Reixac, Laura Campos, de Sant Cugat del Vallès, Carmela Fortuny, de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà i  Rafa Homet, Diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, institució que ha estat clau en el suport a la dinamització de les xarxes. Totes elles van destacar el valor afegit que han aportat les xarxes per al procés de canvi educatiu als seus municipis així com la necessitat de posar els municipis al centre del procés.

Per la seva banda, el director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory,  va voler destacar “la transversalitat política i institucional de l’acord, que posa les bases per a què l’actualització educativa que la UNESCO demana arribi progressivament a tot el sistema educatiu català amb polítiques públiques que es mantinguin en el temps”.

Després de 7 jornades a 7 punts diferents del territori i d’haver arribat a més de 200 centres, les xarxes locals d’Escola Nova 21 comencen el curs amb un revulsiu d’energia transformadora que marcarà el treball dels propers mesos.

 

Les ciutats de Tarragona, Cardedeu, Castelldefels, Girona, Lleida, Barcelona i Terrassa han acollit durant el passat mes d’octubre les jornades Activem el canvi, una cita d’obertura del curs de les Xarxes Locals d’Escola Nova 21, l’espai de treball cooperatiu entre escoles i instituts del programa.

Les jornades han reunit docents, personal de les administracions educativa i local, i experts en un sol espai, proper i participatiu, per debatre sobre el propòsit de l’educació mitjançant la Rúbrica de canvi, veure com afrontar el procés de canvi educatiu als centres i aprofundir en els usos i potencialitats de la metodologia de l’Espiral d’Indagació.

Les jornades han arribat a centenars de docents i directors i directores de més de 200 centres educatius catalans, a més de dinamitzadors de les xarxes locals d’Escola Nova 21, representants de la Diputació de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona i professionals de CRPs, inspecció, ajuntaments i universitats catalanes. Això ha fet visible una vegada més el consens unànime pel canvi educatiu així com la creixent unitat d’acció que s’està generant entre el món municipal i el món educatiu en el procés de transformació educativa.

La metodologia de participació i interlocució de les jornades han estat la clau de l’èxit de les jornades Activem el canvi, que han generat un clima proper, flexible i alhora d’un gran valor qualitatiu. Les aportacions (vegeu presentació) d’Antoni Zabala, director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació i membre del Comitè Assessor de la Rúbrica de canvi, Jaume Jornet, expert en processos de canvi d’organitzacions i en les metodologies agile i lean, Lorena Becerril, professora al departament d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació han estat clau per il·lustrar nítidament els continguts principals: la Rúbrica de canvi, la cultura de millora contínua en l’organització de centre i la metodologia de l’Espiral d’Indagació.

En breu podreu trobar els vídeos de les jornades al canal de Youtube d’Escola Nova 21

La UOC i les Xarxes locals d’Escola Nova 21 apunten les claus per avançar cap a una nova cultura de centre en unes jornades que tindran lloc a diversos punts del territori i que donaran el tret de sortida al nou curs escolar. Les ponències centrals de les jornades Activem el canvi aniran a càrrec d’Antoni Zabala, director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació i membre del Comitè Assessor de la Rúbrica de canvi, Jaume Jornet, expert en processos de canvi d’organitzacions i en les metodologies agile i lean i Lorena Becerril, professora al departament d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC.

Els experts iniciaran les jornades amb tres ponències i després conjuntament amb els i les assistents desenvoluparan una dinàmica en petits grups i una conversa en plenari amb la finalitat de reflexionar al voltant de tres qüestions centrals: l’horitzó comú de canvi educatiu i la Rúbrica de canvi com a eina que el concreta; la cultura de millora contínua als centres educatius; l’Espiral d’Indagació com a marc metodològic que permet als centres avançar en el seu procés de canvi.

  • Com podem fonamentar la direcció del canvi educatiu? Quins referents tenim? De quina manera la Rúbrica de canvi ens hi pot ajudar?
  • Com actua una escola amb una cultura de millora contínua?
  • De quina manera s’està començant a utilitzar l’Espiral d’Indagació a les escoles de Catalunya?

Aquestes són algunes de les preguntes que els docents es podran autoplantejar i respondre en aquestes jornades que tenen per finalitat introduir el marc d’escola avançada i la Rúbrica de canvi a nivell conceptual com a eina que el concreta, transmetre la necessitat de tendir cap a una cultura de millora contínua als centres educatius, que permeti avançar cap al marc d’escola avançada i introduir l’Espiral d’Indagació com a marc metodològic que pot permetre als centres emprendre accions i avançar en el seu procés de canvi.

Les jornades Activem el canvi tindran lloc en horari de tarda (a partir de les 17:00h) a les ciutats de Tarragona, Cardedeu, Castelldefels, Girona, Lleida, Barcelona i Terrassa (podeu consultar les localitzacions concretes al cartell o al formulari d’inscripcions)

 

PROGRAMA GENERAL

Ponències marc:

“La brúixola de la transformació educativa: la Rúbrica de canvi”, Antoni Zabala.

Antoni Zabala, director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació. Membre del Comitè Assessor per a la creació de la Rúbrica de canvi.

“Cap a una cultura organitzativa de millora contínua”, Jaume Jornet.

Jaume Jornet, expert en processos de canvi d’organitzacions i en les metodologies agile i lean. Facilitador de grups i assessor extern d’empreses i projectes socials

“La millora contínua de la pràctica educativa a través de l’Espiral d’indagació”, UOC

Lorena Becerril, professora al departament d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC

 

Dinàmica grupal

 

Conversa amb els ponents

Places limitades. Inscripcions aquí: http://bit.ly/elcanvi

 

La darrera setmana els centres de la Mostra representativa d’Escola Nova 21 – una trentena d’escoles i instituts seleccionats en base als percentatges existents al sistema educatiu i compromeses voluntàriament amb el programa per aconseguir generar procediments que permetin una actualització sistemàtica dels centres educatius– van participar a la setmana de Formació d’Estiu, que enguany ja té lloc per segona vegada.

L’objectiu d’aquesta formació ha estat planificar els projectes de transformació que s’implementaran als centres durant el curs que ve: els “projectes tractors”. Així mateix, les jornades han servit per desenvolupar el lideratge dels equips impulsors i directius, responsables del canvi a les escoles i instituts, i enfortir el treball en xarxa i l’intercanvi d’experiències entre els centres de la Mostra.

En aquesta edició, els dos primers dies la formació va tenir lloc als centres per així comptar amb la participació de tots els claustres; després, durant els tres darrers, unes 270 persones integrants dels equips impulsors i directius van reunir-se a l’Escola Proa de Barcelona, venint des dels diversos punts de Catalunya, per participar a la part intensiva de la formació.

Han estat una setmana de treball i cohesió que han servit per compartir els aprenentatges del darrer curs i preparar els canvis que han de consolidar-se el curs que ve. La implicació dels docents i dels centres que han permès visibilitzar aquestes jornades ha demostrat, una vegada més, el gran compromís existent amb el canvi educatiu i la direcció d’actualització que pren el sistema educatiu.

Aquí us podeu descarregar el retallable del tractor de la #TransformacióEducativa, perquè el porteu amb vosaltres allà on sigueu de vacances!

Des del seu llançament, ara fa dos anys, Escola Nova 21 es proposa actualitzar què entén la nostra societat per “educació de qualitat”, alhora que pretén crear una presa de consciència social i un consens ampli sobre la necessitat, la urgència i la direcció de la transformació educativa, amb l’objectiu que esdevingui política pública.

En aquest sentit, el programa posa en marxa accions de transformació educativa en un ampli nombre d’escoles i instituts, acompanyades per centres educatius que fa anys que hi estan treballant. Alhora, posa en valor aquest treball als centres i suma esforços i coneixements per generar cooperativament procediments i eines que facin possible la transformació de totes les escoles i instituts.

Escola Nova també desenvolupa una tasca important possibilitant acords amb administracions públiques i amb altres actors educatius per a generalitzar el procés de canvi: les xarxes vinculades a municipis amb la Diputació de Barcelona; pel rograma “Xarxes per al canvi” amb el Consorci d’Educació de Barcelona i el treball amb el Departament d’Ensenyament per promoure les altres xarxes i generar la Rúbrica de canvi, en són els exemples més clars.

D’aquesta manera, després de dos anys de programa els plantejaments inicials d’Escola Nova 21 s’han aconseguit: el canvi educatiu ja no es percep com una “moda” o un caprici, sinó com una necessitat per a un aprenentatge que doni resposta al món d’avui; molts municipis han fet seu l’objectiu del canvi educatiu vinculant qualitat i equitat i s’han corresponsabilitzat amb l’articulació de xarxes locals que tenen aquest propòsit; a Barcelona el canvi educatiu ja és política pública (“Xarxes pel Canvi”); s’ha establert conjuntament amb el Departament d’Ensenyament criteris que determinen el perfil de qualitat que hauria de tenir tot centre educatiu, a través de la Rúbrica de canvi; i finalment s’ha assolit una amplísssima mobilització de docents, famílies i centres treballant cooperativament per a la transformació educativa.

Ara, a un any i mig de la finalització d’Escola Nova 21, el programa es proposa nous reptes: En el darrer any els centres han debatut si la finalitat de la seva tasca educativa s’enfoca a la formació integral de cadascun dels infants, per tal de poder formular, amb la comunitat educativa, una visió de quin centre s’imaginen i cap a la qual avançar. Ara cal que aquest debat sobre la visió, les metodologies aportades pel programa, la Rúbrica de canvi, i el treball cooperatiu en xarxa generin un grau creixent de capacitació i d’autonomia per tal que els centres i la seva comunitat educativa puguin pilotar el seu procés de canvi.

En aquest procés és important que la nova cultura de treball cooperatiu vinculada i implicada amb l’entorn, que les xarxes han aportat, s’arreli a la normalitat del treball de docents, centres, municipis i administració educativa. Per això també caldrà posar a disposició de la societat tot el coneixement metodològic que es creï sobre com canviar de manera sistemàtica un centre educatiu.

La transformació dels centres amb l’objectiu que una educació de qualitat arribi a tots i cadascun dels infants, ha d’esdevenir una política pública, que vinculi administració educativa, administracions locals, centres educatius, comunitat educativa i societat civil. A més, un cop assentats els criteris de qualitat educativa per al conjunt dels centres (Rúbrica de canvi), caldrà establir les característiques de què és un centre de referència educativa, identificar els existents i generar-ne de nous, i poder-los emprar tant per a la formació de docents com perquè ajudin a fer possible el canvi del conjunt del sistema.

 

Aquí trobareu el dossier de premsa, les dades explicatives i infografies, presentades aquesta setmana per resumir aquests dos anys i apuntar els nous propòsits