El passat 12 de juny, va tenir lloc, al Museu Marítim de Barcelona, la darrera trobada del curs de Xarxes per al Canvi, on hi van assistir més de 400 docents de 200 centres educatius de la ciutat de Barcelona. Centres i docents que dins aquest programa s’organitzen en xarxes d’aprenentatge i treball col·laboratiu per la transformació educativa, fent possible que a la ciutat de Barcelona el canvi educatiu sigui política pública.
La 8a trobada va comptar amb la presència de diversitat d’institucions implicades en el canvi educatiu a la capital catalana: Laia Ortiz, vicepresidenta del Consorci d’Educació i tinenta d’alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona; Josep González Cambray, director General de Centres Públics del Departament d’Ensenyament; Mercè Massa, gerent del Consorci d’Educació; Eduard Vallory, director d’Escola Nova 21; Anna Cros, directora de l’ICE de la UAB i Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Davant elevadíssim grau implicació dels mestres i centres barcelonins, així com la cohesió institucional que va exemplificar l’acte, Eduard Vallory, Director d’Escola Nova 21, una de les forces impulsores de l’aliança Xarxes per al Canvi, va posar en valor la força i potencialitat del moviment per a la transformació educatiu que es viu actualment a Catalunya i en especial a la ciutat de Barcelona: “Estem davant d’una mobilització sense precedents de centres i docents”, va dir als assistents Vallory.
La vuitena trobada també va comptar amb Philippe Meirieu, un pedagog francès molt estimat i llegit a Catalunya, ja que en els darrers 20 anys ha participat en Escoles d’Estiu, intervencions públiques i, sobretot, ha estat objecte de nombroses traduccions al català de gran part de la seva extensa obra.
Meirieu va presentar la situació actual en un marc de crisi generalitzada de la joventut, des d’un diagnòstic força pessimista, però esperançat en el paper de l’educació i dels docents. Meirieu considera que l’educació actualment és “més complexa que mai”, bo i considerant que l’infant està sotmès a una pressió constant per a consumir i per a satisfer, de forma immediata, els seus desitjos.
La conferència de Philippe Meirieu, “Quina educació cal per afrontar els reptes de la societat?”, es va articular a partir dels punts clau que segons el pedagog acoten aquestes problemàtiques: la dispersió d’una referència moral única; l’augment de l’individualisme social; el canvi d’estatus de l’infant dins la configuració familiar; els infants ara són “fills desitjats” i això comporta que els pares esperen una resposta positiva dels infants, que els estimin, amb la qual cosa estan disposats a fer el que calgui perquè sigui així; el capitalisme pulsional i l’urgència de les preocupacions diàries, que no permeten l’emergència del pensament, el presentisme i l’absència d’un projecte futur plausible i compartit. Amb aquest punt de partida el pedagog va donar diversos consells als mestres assistents [vegeu-ne un resum al Diari de l’Educació] com ara basar l’organització dels alumnes en el treball col·laboratiu, potenciar el treball manual per treballar l’autoexigència, o deixar enrere les metodologies transmissores per “crear situacions que ajudin els alumnes a estar atents i col·laboratius”
