Entrevistes Archives - Escola Nova 21

Aquesta entrevista ha estat realitzada pels alumnes de l’Escola Octavio Paz de Barcelona a Eduard Vallory, director d’Escola Nova 21

Eduard Vallory: “Demanaria poder anar a una escola que fos com la vostra.”

Analista social i gestor del canvi. President del Centre UNESCO de Catalunya, director d’Escola Nova 21 i impulsor d’un programa universitari per a la millora del desenvolupament professional dels mestres per encàrrec de la Generalitat.

A la teva biografia escrius que ets un analista social. Ens pots explicar millor què vol dir?

Quan analitzes la societat, intentes entendre com funciona, descomponent-la per veure els diferents elements (persones que pensen, famílies, maneres diverses de veure el món) per saber com i per què succeeixen fets pràctics del dia a dia, però també analitzes altres temes com ara les escoles, les llengües que es parlen, la mobilitat dels estudiants…

També hem llegit que treballes a l’Escola Nova 21. Com explicaries a un infant de primària en què consisteix?

L’Escola Nova 21 és un programa que suma els esforços de mestres, famílies i gent diversa de la societat (periodistes, persones del carrer..) per fer que a les escoles s’aprengui d’una manera més pròxima a la realitat. Una mica com vosaltres feu: que allò que aprens a l’escola tingui molt a veure amb allò que tu vius en el dia a dia; i que les coses que tu aprens no siguin coses sense sentit, sinó que quan arribes a casa veus que t’han servit per créixer.

Quina educació t’agradaria per als teus fills?

No tinc fills però m’agradaria que tinguessin ganes d’anar a l’escola i que anar-hi els servís per créixer millor, per sentir-se millor amb ells mateixos, més capaços de fer coses, més capaços de viure amb persones diverses, ser millor persona i millor persona que conviu.

Com era la teva escola quan eres petit?

Era una escola centrada en memoritzar i mecanitzar coneixements més que no pas en fer i en crear. Molt pensada per als exàmens. Això la feia avorrida i que tinguessis més ganes de quedar-te a casa o d’anar al pati.

Què és el que més t’interessa i t’agrada de l’educació?

L’educació permet que les persones puguin fer coses que ningú altre ha fet abans. Permet imaginar i dóna eines perquè cada persona trobi dins seu dimensions, idees, paraules i projectes que puguin ser un canvi o una novetat.

Com creus que seran les escoles d’aquí a deu anys?

M’agradaria que les escoles fossin més pròximes al que vosaltres, com a infants, faríeu si no haguéssiu d’anar a l’escola. Una escola dedicada permanentment a fer-se preguntes i a generar respostes, on tinguessis ganes d’anar-hi perquè el temps que hi passes t’aporta més que aquella estona que no hi vas.

Què creus que és més important, educar-te a casa o a l’escola?

Vosaltres, quan us interessa molt alguna cosa que heu fet a l’escola, us n’oblideu de seguida o seguiu pensant-t’hi? Si us ha agradat molt, a casa miraràs un llibre, comentaràs amb la família, … No és tant important el lloc on ets, sinó que allò que aprens t’interessi i ho vulguis aprendre. S’aprèn a tot arreu: a casa, a l’escola, a l’agrupament escolta … pots aprendre a molts llocs i de moltes persones i la gràcia és que l’escola t’ajudi a trobar els teus interessos i et doni eines per aprendre dins i fora de l’escola.

Què creus que és millor, una Escola Nova amb professors que expliquin malament o una Escola Antiga amb professors ben preparats?

Al final el més important és que vosaltres sapigueu quina és la millor manera d’aprendre… i no sempre és una explicació, de vegades cal experimentar. No és tracta de si l’escola és nova o vella. Un cop saps com s’aprèn es necessiten uns mestres, uns espais, unes pràctiques que s’ajustin a les necessitats. No es necessita una escola “nova”, sinó una manera nova d’entendre l’escola que doni resposta als com i als perquès de les coses.

Després de visitar la nostra escola, què és el que més t’ha agradat?

M’agrada molt el treball de les arts. Visitant Mèxic, he observat i admiro com treballen els temes de decoració de calaveres o les cultures antigues… i no havia vist mai una escola com la vostra on es treballés amb intensitat obres d’art antigues i modernes.

T’agradaria treballar a la nostra escola?

Això m’ho hauríeu de dir vosaltres. Hauria de passar un càsting! Quines preguntes em faríeu? Si, per exemple, em demanéssiu que us ensenyés mates, intentaria fer-ho per mitjà d’objectes, de coses pràctiques…

I, finalment, si poguessis demanar un desig quin demanaries? Per què?

Només un? Complicat. Demanaria tenir dos desitjos… el primer, poder anar una altra vegada a l’escola… a una escola que fos com la vostra. En segon lloc, tenir de nou tres anys i veure com s’aprèn de manera diferent.

Treballes a algun lloc més?

Sí, treballo en la formació de mestres. Si vosaltres apreneu de manera diferent, cal que els mestres es formin i es preparin en la mateixa direcció i jo estic ajudant a donar idees per fer aquest canvi possible. Com formaríeu vosaltres un mestre?

Hauríem de saber com ens agrada que ens expliquin. Ens agrada que ens expliquin i després fer i experimentar per nosaltres mateixos. No que ens ajudin des del principi. Els faria que ells també fessin pràctiques i experimentessin.

O sigui, és important que el mestre aprengui com tu aprens. Us agafaré d’assessors. Crec que anem en la mateixa direcció. També viatjo per fer xerrades i ajudar a escoles, esplais, agrupaments escolta. Fa poc vaig estar a Kuala Lumpur, us sona? És la capital de Malàisia. Si en algun viatge voleu venir, m’aviseu.

Moltes gràcies Eduard!

La implicació de les famílies: una peça clau en els processos de transformació de les escoles

Fotos: Mónica Bergós

“He notat que les meves filles van més contentes a l’escola. Quan els preguntem què hi han fet sempre diuen que tot és súper guai i súper xulo”. Alícia, mare de dues filles de 2n i 5è de Primària a l’escola Rocabruna de Picamoixons, explica d’aquesta manera com els canvis metodològics que enceta l’escola influeixen en l’estat d’ànim i el dia a dia dels alumnes.

El centre, que forma part de la ZER El Francolí, a l’Alt Camp, participa a Escola Nova 21 en el marc de la xarxa Alt Camp-Conca de Barberà. Al local del poble de Picamoixons s’ha organitzat una trobada adreçada a les famílies dels alumnes de la zona rural, amb l’objectiu “que els pares i mares s’involucrin en el procés de transformació educativa”, explica Marta Pujadó, coordinadora de Formació del programa, i dinamitzadora de la sessió. “Perquè existeixi aquesta implicació, és important que coneguin què estem impulsant: com volem replantejar el propòsit de l’aprenentatge, i quines pràctiques i principis creiem que han de ser coherents en com es dóna l’aprenentatge a les escoles”-detalla.

La dinàmica s’inicia amb una petita broma: la dinamitzadora demana als assistents que llegeixin en veu alta i per torns un text que conté informació sobre els 7 principis de l’aprenentatge. Passats uns minuts, Pujadó fa un anunci que genera perplexitat: “Ara fareu un examen on m’explicareu el que heu entès d’aquesta lliçó. Jo corregiré i posaré nota. I si us plau, treballeu en silenci”. Davant la cara d’incredulitat que s’instal·la entre alguns dels participants, que deixen caure alguna rialla nerviosa, la dinamitzadora tot seguit explica que l’exercici només pretenia fer una “caricatura” del que és una classe tradicional. Els pares i mares respiren tranquils i celebren l’enginy de la proposta.

“I ara sí que treballarem de debò sobre els set principis de l’aprenentatge però d’una manera més coherent amb els mateixos. És a dir, de manera participativa i vivencial a partir de grups de treball de quatre”, prossegueix, i convida a que els pares i mares expressin les seves opinions i debatin sobre qüestions vinculades a cadascun dels principis.

Al grup del Toni comenten el primer enunciat de la llista: “L’alumnat ha de ser el centre de l’aprenentatge”. Aquest pare interpreta que el punt fa referència al fet que “abans el centre era el professor: ell explicava la lliçó i els nens l’agafaven o no. Ara això comença a canviar. Feia temps que demanàvem aquest canvi”.

Per al Jordi, s’hauria de tenir en compte que aquesta metodologia “podria no servir a tots els nens. Hi ha alumnes que s’estimen més no tenir gaire protagonisme, i potser no els funciona tant”- apunta, mentre que la Sílvia afegeix: “però no oblideu que la intenció del canvi és precisament respectar les diferències i pluralitat de l’alumnat, i a partir d’aquí treure el màxim de capacitats de cadascú”.

Pors i neguits

A una altra activitat, els pares i mares expliquen asseguts en cadires a una gran rotllana quins són els seus dubtes i inquietuds al voltant dels processos de transformació que s’estan iniciant a les seves escoles. De manera recurrent, apareix el neguit sobre com els seus fills faran el pas a la Secundària i presumiblement, a un model més memorístic i tradicional. “Em pregunto: i què passarà després? Serà capaç d’adaptar-se a l’institut, i fer amb èxit la Selectivitat”- expressa Rut.

Marta Pujadó els tranquil·litza: “tant a la Secundària com a les proves d’accés a la universitat, les coses estan canviant. Hi ha tot un moviment i s’està començant a provar amb algunes matèries, i cada cop serà més general, de canviar aquest model tan tradicional de Selectivitat, i fer-lo amb proves més competencials”.

La coordinadora de Formació d’Escola Nova 21 també recorda que als centres impulsors del programa no es prescindeix dels coneixements teòrics sinó que els alumnes adquireixen altres competències com l’autonomia, la creativitat o el treball en grup, a més d’aprendre continguts.

La sessió s’acaba i docents i famílies coincideixen en destacar com ha estat de valuosa. “Oferir informació als pares i mares en trobades com aquesta fa que estiguin més tranquils, que hi hagi més calma. També està ajudant molt que als mitjans de comunicació i a la societat en general es parli de la necessitat del canvi educatiu en el món actual”- indica Núria Gavarró, directora de l’escola Rocabruna.

“Les famílies són les que més coneixen els nens i nenes. No té sentit canviar tot el model si no es té en compte el seu punt de vista. Per això es fonamental que hi hagi una comunicació fluïda entre famílies i escoles, que hi hagi una confiança mútua de quin és el paper de cadascun i quin paper estan fent els nens i nenes a les escoles. Els nens aprenen dins de l’escola i també fora: per això és tan important anar a la una”- conclou Pujadó.