L’horitzó de canvi - Escola Nova 21

Escola Nova 21 ha proposat una transformació del sistema educatiu per tal que s’actualitzi, adoptant plenament un propòsit dirigit a desenvolupar competències per a la vida en el nostre context històric i unes pràctiques d’aprenentatge fonamentades en el coneixement existent de com les persones aprenem. L’objectiu final del canvi de paradigma que ha proposat Escola Nova 21 és que tot infant, independentment del seu context i condicions, pugui gaudir en qualsevol centre del Servei Educatiu de Catalunya d’experiències d’aprenentatge empoderadores i rellevants que li permetin desenvolupar el seu projecte de vida amb dignitat, sentit i benestar. Aquest horitzó comú d’actualització es concreta en el que s’ha anomenat “marc d’escola avançada”, una referència que possibilita molts models i projectes diferents però que tenen en comú quatre eixos interconnectats i interdependents: un propòsit educatiu que doni resposta als reptes actuals, unes pràctiques basades en el coneixement existent, i una avaluació i organització al servei de l’aprenentatge. Per això, Escola Nova 21 ha proposat el “marc d’escola avançada”, que agrupa quatre eixos que en el seu conjunt descriuen l’horitzó comú pel centres educatius compromesos amb la transformació educativa.

Propòsit educatiu dirigit a desenvolupar competències per a la vida

El propòsit de l’escola és el devenvolupament de competències per la vida per poder donar resposta als reptes individuals i col·lectius. Integra els quatre pilars de l’aprenentatge proposats per la UNESCO, que han de tenir el mateix pes en l’acció educativa.

Aprendre a conèixer: Desenvolupar les eines cognitives necessàries per a comprendre millor el mòn i les seves complexitats, i per proporcionar una base apropiada i adequada per a l’aprenentatge futur.

Aprendre a fer: Desenvolupar les habilitats que permetin a les persones participar efectivament en la societat del coneixement, la qual cosa també suposa saber afrontar situacions complexes i treballar en equip.

Aprendre a conviure: Desenvolupar les actituds i valors que fonamenten els drets humans, la igualtat de gènere, els principis democràtics, el respecte i l’entesa intercultural, el desenvolupament sostenible i la pau a tots els nivells de la societat i de les relacions humanes, perquè les persones i les societats puguin conviure harmònicament.

Aprendre a ser: Desenvolupar capacitats auto-analítiques i socials que permetin que les persones assumeixin les responsabilitats de la llibertat, així com desplegar de manera integral el seu màxim potencial psico-social, afectiu i físic.

Les competències per a la vida, avui, han de tenir en compte dos grans factors: Un món globalitzat, definit per la seva complexitat i interdependència, i els reptes globals que comporta: el desenvolupament sostenible, la pobresa i la inequitat, els grans moviments de població, la intolerància i la violència, i la desigualtat de gènere; i el canvi tecnològic exponencial, que està transformant les nostres realitats personals, en la nostra interacció amb els altres, en els entorns professionals i en les preses de decisions com a ciutadans.

Pràctiques d’aprenentatge basades en el coneixement existent de com les persones aprenen

Les pràctiques d’aprenentatge integren de manera holística els set principis de l’aprenentatge:

L’alumnat és el centre de l’aprenentatge, i cal estimular la seva implicació i participació activa, ajudant a que comprenguin la seva pròpia activitat en tant que persones que aprenen.

El procés d’aprenentatge és de naturalesa social, pel que cal fomentar l’aprenentatge col·laboratiu.

Les emocions i la motivació són part integral de l’aprenentatge, pel que cal generar sintonia amb les motivacions de l’alumnat i donar importància a les seves emocions.

S’han de tenir en compte les diferències individuals de l’alumnat i també els coneixements previs de cada persona.

L’esforç i l’afany de superació de l’alumnat és clau per a l’aprenentatge, però sense una sobrecàrrega o pressió excessiva, ni a través de l’avorriment o la por.

L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge, sobretot si es desenvolupa a partir d’expectatives clares, estratègies coherents i amb un fort èmfasi en la retroalimentació formativa.

L’aprenentatge es basa en construir connexions horitzontals entre àrees de coneixement i activitats, que s’han de promoure tant dins l’escola com en connexió amb la resta de la comunitat educativa i de la societat.

Avaluació competencial i global

Per tal de donar el suport adequat al propòsit i la pràctica educativa, l’avaluació formativa esdevé una eina per millorar l’aprenentatge i l’ensenyament.

Els aprenentatges avaluats no es limiten al desenvolupament cognitiu, sinó que inclouen el desenvolupament físic, social i emocional. Els mecanismes per a l’avaluació personalitzada són crucials, de manera que infants i joves desenvolupin capacitats per a l’autoregulació i l’autoavaluació.

Organització autònoma i oberta, capaç de l’autoreflexió i d’actualitzar-se

L’escola ha de ser versàtil i reflexiva, capaç d’actualitzar-se i de prendre decisions basades en l’evidència. Es desplega el seu propòsit i la seva pràctica en un entorn organitzatiu que integra tres característiques:

Una organització al servei de l’aprenentatge, que posa l’atenció en els aspectes nuclears de la pràctica pedagògica per optimitzar-la, incorporant models avançats per a una avaluació formativa, fórmules versàtils d’organització del professorat i dels alumnes, o estructures flexibles pel que fa a l’ús del temps i l’espai.

Una organització oberta a aliances, que crea sinergies i millora el capital professional, social i cultural: amb les famílies i la comunitat, amb l’educació superior, institucions culturals, entitats, escoles i altres entorns d’aprenentatge.

Una organització formativa, capacitada per formar-se i per autoavaluar-se, amb lideratge, visió, estratègies i disseny sustentats per l’evidència sobre l’aprenentatge.