El passat 3 d’abril es van celebrar les primeres trobades de xarxes locals Escola Nova 21. Van ser les primeres d’una
llarga sèrie de trobades que estan en marxa a tot Catalunya i que continuarà durant les properes setmanes.
Fins ara una quinzena de xarxes han dut a terme la primera trobada a les comarques de Barcelona, Girona, Tarragona i Terres de l’Ebre. En aquesta primera trobada els centres comparteixen àgora de debat, tot establint els primers vincles com a xarxa i intercanviant expectatives de canvi, il·lusions i neguits. A més, reflexionen sobre la necessitat i el sentit del canvi, tot indagant sobre quins són els reptes globals del segle XXI, quins són els reptes que es trobarà un infant al llarg de la seva vida i, en definitiva, reflexionant sobre què ha d’aportar l’escola a la vida d’una persona.
Els centres compromesos amb la transformació educativa estan iniciant aquest treball cap a l’horitzó comú del marc d’escola avançada a traves de l’aprenentatge col·laboratiu. Amb aquesta primera trobada els centres inicien un camí compartit, en la boira però amb el rumb ben fixat, per tal de contribuir com a centres, com a docents, i com a xarxes a un sistema equitatiu i de qualitat que garanteixi experiències d’aprenentatge rellevants i empoderadores per tot infant.
El passat 4 d’abril l’Eduard Vallory, Director d’Escola Nova 21 i l’Agnès Barba, Directora de l’Escola dels Encants, centre impulsor d’Escola Nova 21, van ser convocats al Parlament de Catalunya per fer una compareixença davant la Comissió d’Ensenyament.
En les seves presentacions, tant l’Eduard Vallory com l’Agnès Barba van manifestar que els reptes socials, mediambientals i tecnològics del segle 21 fan que sigui necessari i urgent que superem el model transmissor d’escola propi del segle 20.
Per això, va explicar l’Eduard Vallory, l’objectiu del programa Escola Nova 21, que “és doble: primer, contribuir a una presa de consciència de la necessitat de transformació educativa […], i segon, catalitzar els coneixements i procediments existents per a fer possible aquesta transformació.” Per a realitzar aquests objectius, el programa compte amb la participació de 481 centres educatius, un 15% de l’educació obligatòria del Servei d’Educació de Catalunya, amb uns percentatges que reflecteixen als del sistema: un 68% de titularitat pública, un 40% que són de, o tenen, secundària, i un 15% d’alta complexitat.
Parlant de la llarga història de la renovació educativa a Catalunya, l’Eduard Vallory va recordar que, “al nostre país va treballar, fa un segle, per una educació emancipadora, des de les escoles creades tant pel Patronat Escolar de Barcelona, la Mancomunitat i la Generalitat com per moltes iniciatives socials.” Aquest fil històric també ja es representa en la primera llei educativa post-franquista de 1980 que declara, “el pleno desarrollo de la personalidad mediante una formación humana integral,” com a finalitat del sistema educatiu.
No obstant, 37 anys després, “la paradoxa, doncs, és que les nostres societats s’han posat d’acord en canviar la finalitat de l’educació, però no han canviat tot allò que hauria de fer-ho possible.” Per això, Escola Nova 21 proposa el marc d’escola avançada, que serveix com l’horitzó comú de transformació educativa, i que permet incidir en totes les peces del sistema amb els seus quatre eixos interconnectats i interdependents: Propòsit, Pràctiques d’aprenentatge, Avaluació i Organització.
L’Agnès Barba, en la seva presentació, va parlar de l’experiència dels centres com el seu, que havien plantejat, “la necessitat de crear projectes educatius propis i singulars dirigits a la formació integral de la persona,” i com han intentat “demostrar que l’autonomia pedagògica del centre és compatible amb el funcionament integrat del sistema, i que contribueix a millorar el conjunt.”
Després d’anys, “explicant i justificant que els nostres projectes educatius eren de qualitat,” l’Agnès Barba va dir, “el programa Escola Nova 21 és una oportunitat. Dóna una empenta a l’educació de qualitat, fa entrar aire nou al sistema, motiva els claustres, i promou pràctica reflexiva.” “Tan de bo,” va concloure, “tots els agents educatius del nostre país ens la fem nostra.”
L’Eduard Vallory va tancar la compareixença posant èmfasi en l’educació “com un bé comú, en què una educació inadequada de la filla del veí ens perjudica també a tots i cadascun de nosaltres.” El “sistema resisteix pel compromís i el treball de moltíssims professionals. Això sol no és sostenible”. Per poder avançar el nostre sistema educatiu va dir, doncs, “cal que tots plegats creguem de veritat que una educació actualitzada és el principal instrument per construir la societat inclusiva, equitativa i pròspera que volem.”
Els 30 centres educatius d’Escola Nova 21 que formen part d’una mostra representativa de tots els centres de Catalunya han començat el seu procés de transformació amb jornades de formació dirigides als equips impulsors de cada centre.
Els equips impulsors, formats per docents i membres de l’equip directiu, lideraran el procés de transformació del seu centre orientat a un canvi profund de propòsit educatiu: per a què eduquem? Aquest procés de canvi involucrarà progressivament tot el claustre i comunitat educativa.
En aquestes formacions, els equips impulsors han dut a terme diferents activitats per a formalitzar i cohesionar el grup, explorar el protocol de canvi proposat pel programa Escola Nova 21 i reflexionar sobre la importància del lideratge distribuït en el centres educatius.
Al llarg de tres anys, aquests 30 centres impulsen un procés intern intensiu de canvi cap al marc d’escola avançada, definit pels seus quatre eixos: propòsit dirigit a desenvolupar competències per a la vida; pràctiques en el coneixement existent de com les persones aprenen; avaluació competencial amb mecanismes formatius que contribueixen a l’aprenentatge; i organització autònoma i oberta, capaç d’autoreflexionar i actualitzar-se.
Aquests 30 centres formen part dels gairebé mig miler de centres educatius que s’orienten cap al marc d’escola avançada des del programa d’Escola Nova 21. Tots ells participen també a les xarxes locals d’aprenentatge col·laboratiu que s’han organitzat a tot el territori català.
